Passa gairebé sempre. Esclata un tema que ho omple tot i, al cap de poques hores, algú exigeix que les empreses es posicionin o ens assenyala amb el dit: «I aquesta empresa, per què no ha dit res?».
Al darrere hi ha una idea que s’ha anat estenent arreu: si una marca té valors, els ha de proclamar als quatre vents. I, si no publica res, deu ser que no s’hi atreveix, que no li convé o que prefereix no incomodar ningú.
Avui parlem de posicionament de marca i d’una pregunta incòmoda: cal opinar sobre tot? Spoiler: no. Però tampoc no val amagar el cap sota l’ala.
Si no hi ha publicació, no hi ha compromís?
Posem-nos serioses un moment: des de quan cal publicar tot el que pensem (o fem) per demostrar que realment ho pensem (o fem)?
Una persona pot defensar una causa sense anunciar-ho cada setmana. Una empresa, també. Confondre compromís amb visibilitat és reduir els valors a allò que és més fàcil de consumir: un missatge de 280 caràcters, un parell d’emojis i un hashtag passat de moda.
I la pressió és real. Segons l’informe State of the Profession 2026 del CIPR, el 52% dels professionals percep més prudència a l’hora de posicionar-se, mentre que el 47% considera que la pressió per fer-ho ha augmentat. És a dir, estirem la corda en dues direccions alhora. Així costa molt prendre decisions amb el cap fred.
Tenir valors no obliga a emetre un comunicat
Un comunicat pot ser una manera excel·lent d’expressar un compromís. Però no és l’única ni, moltes vegades, la més important.
Els valors d’una empresa també es reflecteixen en:
- Les polítiques internes.
- Les decisions del dia a dia.
- Els recursos que es destinen a una causa.
- Allò que l’organització està disposada a canviar, encara que li costi.
Ara bé, alerta: això tampoc no vol dir que callar sigui sempre la millor opció. Si la teva empresa té una responsabilitat directa en un assumpte o ha de donar explicacions a les persones afectades, mirar cap a una altra banda pot sortir molt car. I molt.
Callar no és el mateix que no fer res
Hi ha empreses que no publiquen res perquè estan treballant en el tema. I n’hi ha que no publiquen res perquè, senzillament, no tenen res a explicar. Des de fora, totes dues situacions s’assemblen molt, però cal saber separar el gra de la palla.
I compte amb caure en l’extrem contrari: prometre més del que es fa. Ja en vam parlar al nostre article sobre les marques amb propòsit i el washing: quan les paraules van per davant dels fets, la comunicació deixa de generar credibilitat i comença a restar-ne.
Quan posicionar-se (i quan no): llista de comprovació exprés
Abans de deixar-t’hi les ungles, fes-te aquestes set preguntes:
- Ens afecta directament? Per la nostra activitat, la cadena de valor, l’equip o els clients?
- Tenim alguna cosa a explicar? Si hi ha persones afectades que esperen una resposta, el silenci també comunica i pot sortir molt més car que el minut a televisió.
- Tenim fets que avalin el que direm? Si la resposta és «bé, més o menys», millor esperar.
- El nostre equip ho sap i hi està d’acord? Desconcertar la plantilla és crear un problema intern amb focus extern. Sí, un còctel explosiu!
- Estem preparats per a les reaccions? I no només per als aplaudiments.
- Aportem alguna cosa o només ens afegim al soroll? Si el teu missatge és idèntic al de quaranta marques més, mala senyal.
- Parlem per convicció o per por que ens assenyalin? Si és per això últim, atura’t, respira i torna-hi.
L’opció guanyadora
Però tenim una bona notícia per donar-vos: la millor decisió no es pren mai enmig de l’enrenou. Es pren abans, amb criteris clars, l’equip alineat i una idea ben definida del que es defensa i del que no.
I, tatxan!, aquí és on entrem en joc les agències de comunicació i relacions públiques.
Finalment, podem evitar totes les crítiques o garantir que una decisió agradi a tothom? No. Tant de bo! Encara no hem arribat a aquest nivell de mestratge.
Qui sap si algun dia serem capaços d’aconseguir-ho… Però, de moment, sí que et podem ajudar a afrontar aquestes situacions amb més informació i menys improvisació.
