La paraula propòsit s’ha convertit en el nou “must” del màrqueting. Tothom en parla, tothom el ven, tothom el proclama als quatre vents. Però… tothom el practica? Aquí és on les coses es posen interessants.
Perquè una cosa és tenir propòsit, i una altra és tenir postureig amb purpurina ecològica.
En aquest article et portem una guia clara per saber si estàs construint una marca amb propòsit… o unint-te al karaoke del greenwashing, pinkwashing i tota la seva família de cosins rentats amb suavitzant.
Greenwashing & Co.: quan el missatge fa veure el que no és
Greenwashing no és només pintar de verd el teu Instagram. És fer servir missatges sostenibles sense que hi hagi un compromís real al darrere. Una etiqueta “eco-friendly” aquí, una fulla al packaging allà… i pam!: màgia! Sembla que estàs salvant el planeta mentre vens el mateix de sempre.
El pinkwashing funciona igual, però amb discursos feministes en dies puntuals i zero accions de veritat dins l’empresa. I podem seguir: rainbow-washing, purpose-washing, “ens-excusa-tot-washing”… El patró és el mateix: molt soroll, poca veritat.
Si és washing:
- Només es comunica en dates assenyalades.
- Són missatges genèrics, reciclats i intercanviables amb qualsevol altra marca.
- No hi ha dades, accions, ni coherència darrere del discurs.
Si vols aprofundir-hi més, pots llegir també l’article “El pinkwashing i com les empreses busquen un altaveu per posicionar-se”, on veuràs fins a quin punt alguns missatges “compromesos” fan més soroll que servei.
Què fa que un propòsit sigui REAL i no cosmètic?
Una marca amb propòsit real és aquella que ho demostra sense fer monòlegs:
- Ho fa tot l’any, no només el dia del medi ambient.
- Hi dedica recursos, no només posts amb moodboard verd.
- Té coherència, no només promeses inspiradores.
- Genera impacte, no només emocions.
- Explica què fa i què encara NO ha aconseguit, sense por d’admetre imperfeccions.
El propòsit real es nota perquè té conseqüències internes: afecta com es treballa, com es ven, com es produeix i quines decisions es prenen. El postureig… només afecta el calendari editorial.
La pregunta clau: el teu propòsit és “copy-paste” o una convicció?
Per saber-ho, fes-te aquestes preguntes incòmodes (sí, incòmodes, però necessàries):
- Si ningú veiés la teva campanya… seguiríeu fent el mateix dins l’empresa?
- El que proclames a xarxes és visible també en com tractes el teu equip, clients o proveïdors?
- Les teves accions serien més cares o més lentes si fossin coherents amb el que proclames? Si la resposta és sí, vas pel bon camí. Si és no, probablement estem en mode “propòsit gourmet”.
Si necessites una definició clara de què és realment una marca amb propòsit (més enllà dels eslògans), aquest article d’ESIC ho explica de manera clara i directa: “Marcas con propósito: qué son y por qué importan”.
Vols comunicar propòsit sense posturejar? Comença per ser honest
Si comuniques propòsit de veritat: connectes millor, t’alinees amb valors reals, construeixes reputació sòlida i sí, també vens més (però sense fer trampes emocionals). Si comuniques postureig: potser tens un “boom” puntual, però la credibilitat s’esvaeix ràpidament i qualsevol incoherència et pot esclatar a la cara.
No cal ser una ONG ni salvar el planeta abans de dinar. Però sí cal ser transparent, constant i valent. Explicar què fas i què no fas, què tens resolt i què encara estàs aprenent.
La gent reconeix l’autenticitat a 3 km de distància… i també el postureig. No cal pretendre ser perfectes, cal ser creïbles.
En resum: menys washing, i més coherència
Al final, el públic no busca marques perfectes, sinó marques coherents. No cal salvar el planeta cada dilluns ni fer comunicats èpics cada vegada que recicles un cartró. El que cal és ser honest, actuar amb sentit i comunicar només allò que realment fas. Perquè el propòsit no es construeix amb eslògans brillants, sinó amb decisions consistents. I això es nota, es valora i es recorda.
