Vivim en un món on tot va de pressa: likes, vídeos de 15 segons, campanyes exprés i estratègies que semblen una cursa més que una comunicació. Però… i si tinguéssim permís per frenar una mica? I si el secret de connectar no fos fer més soroll, sinó fer-lo amb sentit? Aquí és on entra el concepte de Slow Màrqueting, la filosofia que diu: “No cal córrer tant, el bon menjar es cuina a foc lent, i el bon màrqueting també”.

Què és exactament el Slow Màrqueting?

No, no es tracta de publicar un post cada 6 mesos i esperar miracles, ni de desconnectar l’Instagram amb l’excusa de “fer-ho amb consciència”. El Slow Màrqueting no vol dir fer menys, sinó fer-ho millor, amb més intenció i menys pressa. És una manera d’entendre la comunicació com una marató i no com una cursa de 100 metres: el que compta no és arribar primer, sinó arribar bé, amb sentit i, sobretot, sense perdre’t pel camí.

Aquesta filosofia es basa en tres pilars que sovint oblidem quan anem a contrarellotge:

• Consciència: saber per què fas el que fas i per a qui. Res d’“anar fent”.
• Coherència: que allò que dius, fas i mostres tinguin una línia clara.
• Connexió: parlar amb persones, no amb algoritmes. Escoltar, dialogar i construir relació.

El Slow Màrqueting és posar a les persones al centre; és escoltar abans de parlar, ser autèntic abans que estètic i explicar històries amb ànima abans que missatges prefabricats. També vol dir apostar per una comunicació sostenible: mentalment (per no cremar-te), econòmicament (perquè no cal llençar milers d’euros en campanyes que ningú recorda) i emocionalment (perquè la gent connecta amb el que la fa sentir, i no només amb el que la vol convèncer).

Per què pot ser la clau per a qualsevol marca? (sí, la teva també)

El Slow Màrqueting funciona perquè respon a una realitat que afecta a totes les marques (siguin grans, petites o mitjanes) amb ganes de canviar de vida: estem saturats de contingut, de presses i de soroll. I quan tothom corre, destacar pot ser tan senzill com aturar-se i escoltar.

Apostar per un ritme més conscient ajuda a:

• Construir confiança duradora: la gent connecta amb marques que els parlen com a persones, no com a venedors desesperats.
• Evitar el burnout comunicatiu: no has d’anar a mil per hora per ser rellevant.
• Crear vincles més autèntics: la comunicació pensada, honesta i amb valors té més recorregut que la campanya flash del moment.

No es tracta de fer menys per menys, sinó de fer-ho amb sentit, direcció i un estil propi que no es desintegri amb l’algoritme de torn.

Però això vol dir oblidar l’estratègia? Ni parlar-ne

Apostar pel Slow Màrqueting no vol dir deixar-ho tot en mans de l’univers i esperar que els astres s’alineïn amb els teus objectius de marca. Al contrari: vol dir actuar amb més cap que pressa, fer menys soroll però amb més sentit. I això només és possible si hi ha una estratègia al darrere, amb objectius clars i una direcció ben definida: saber què vols dir, a qui li parles i per què ho fas, sense semblar una bústia de correu comercial amb potes.

El Slow no és fer menys per mandra, és fer-ho millor i prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat: ser coherent, cuidar el que dius i com ho dius. És escollir bé les batalles i evitar aquella sensació d’estar en deu canals cridant “mireu-me!” sense que ningú t’entengui. És tenir molt clar que no cal ser el més viral del mes, sinó ser consistent, rellevant i fidel a allò que ets com a marca o projecte. És menys “comunicació a lo loco” i més “comunicació amb ganxo i cervell”.

Així que si et notes una mica en mode “gallina sense cap”, publicant per inèrcia o perseguint algoritmes com qui persegueix una papallona… potser és moment de frenar, respirar i posar la comunicació a treballar per tu (i no al contrari).

Com aplicar el Slow Màrqueting (sense morir d’angoixa si no publiques avui)?

Sabem que el món digital va a mil per hora i que sembla que si no publiques cada dia et faran fora d’internet. Però respira. Literalment. El Slow Màrqueting, com ja hem mencionat anteriorment, no vol dir desaparèixer, sinó aparèixer amb més sentit. Aquí tens algunes claus per fer-ho bé (i mantenir la salut mental pel camí):

• Defineix bé el teu relat de marca: si no tens clar qui ets, què defenses i què et fa diferent, potser és hora de parar i treballar els fonaments, tal com expliquem aquí: com construir una marca sòlida. Perquè si no, és molt possible que la teva comunicació vagi fent tombarelles com una cabra damunt d’un llit elàstic. I això, al principi fa gràcia… però al final mareja.

• Planifica continguts amb sentit: publicar per publicar és com parlar només per omplir silencis incòmodes. No cal. És millor fer un post al mes i que realment connecti, que quatre a la setmana que ni tu sabries explicar què volien dir. El teu objectiu no és omplir feeds, és quedar-te a la memòria de qui et llegeix (i que no et silenciïn per pesat).

• Escolta la teva comunitat: no ets el protagonista d’una sèrie de Netflix, no es tracta de parlar sense parar mentre tothom t’escolta embadalit. Llegeix els comentaris, respon dubtes, agraeix el feedback… Si només parles tu, és un monòleg; si escoltes, és una conversa. I les marques que conversen connecten millor (i cauen més bé, que també compta).

• Crea sistemes sostenibles: no pots estar a TikTok, Instagram, fer newsletters, vídeos, reels, pòdcast i encara tenir temps per dinar calent. Decideix quins canals et funcionen i organitza’t per mantenir un ritme que no et deixi amb cara de zombi a final de setmana. Menys és més, sobretot quan està ben pensat.

• Deixa espai per adaptar-te: que tinguis una estratègia no vol dir que la puguis tatuar a la pedra. Revisa què funciona, què no i ajusta-ho. L’objectiu no és seguir el pla com un robot, sinó fer-lo servir com a guia flexible. I recorda: el Slow Màrqueting també és escoltar-te a tu, no només a l’algoritme.

En resum: Slow no vol dir avorrit

Podries pensar que fer-ho lent és menys sexy… però no, el Slow Màrqueting no és com mirar com s’asseca la pintura. Bé, de fet, una marca britànica ho va fer literalment: Ronseal va emetre un anunci on simplement mostraven algú pintant una tanca en temps real, durant diversos minuts. No hi havia veus en off, ni música èpica, ni efectes especials. Només una acció real, feta amb calma i honestedat. I va funcionar, va captivar perquè era diferent, autèntic i coherent amb el seu missatge.

Fer-ho “slow” no vol dir fer-ho avorrit, ni repetitiu, ni sense carisma. Vol dir fer-ho amb sentit, amb veu pròpia i amb espai per respirar. És comunicar sabent què vols dir, no només què vols vendre. És no intentar agradar a tothom, sinó connectar de debò amb la teva gent. I això —sigui en comunicació o en la vida— té molt més encant que voler ser viral a qualsevol preu.

A més, enmig del soroll digital constant, una marca que no crida sinó que conversa, que no corre sinó que escolta, pot ser com un glop d’aigua fresca. O com aquell perfil que quan publica, penses: “Ah, això val la pena llegir-ho”. Sexy? I tant. I amb molta més substància. Perquè en un món saturat de marques que criden per fer-se veure, les que parlen amb calma i claredat són les que realment s’escolten.