Una vegada que es posa punt final a una nota de premsa ve la gran pregunta: a qui s’envia? Després de tot l’esforç invertit a demanar informació, redactar un text periodístic impecable i buscar el titular perfecte, no podem permetre que la nostra elaboradíssima nota de premsa acabi al correu brossa d’un correu genèric, o pitjor, a la paperera sense ni tan sols haver estat llegida. D’això ni parlar-ne!

Perquè això no passi, el primer que hem de fer és treure a passejar els coneixements que hem adquirit després d’anys i anys de sèries policíaques i investigar qui és la persona ideal que ha de rebre la nostra valuosíssima informació.

Els mitjans de comunicació es divideixen, a grans trets, en la branca tècnica, la de producció, la purament administrativa i l’editorial -aquesta és la nostra!-. La branca editorial és bàsicament la redacció del mitjà, l’hàbitat natural dels periodistes, i està composta per seccions en funció de la temàtica. És important recordar que, tot i que hi ha periodistes que es mantenen en un mateix lloc fins a especialitzar-se en una temàtica concreta, el més habitual és que els redactors vagin canviant de secció amb el temps, per la qual cosa és molt important estar al dia dels seus moviments.

Perfils dins de la redacció

Dins d’una redacció hi ha diferents perfils segons les competències: hi ha els col·laboradors, els redactors, els corresponsals, els redactors en cap… i així fins a arribar al director. O sigui, es compon d’un organigrama piramidal. Però a nosaltres el que més ens interessa són aquells perfils que poden posar el nostre tema a primera plana -o en un breu enmig d’altres articles perquè, siguem realistes, tampoc és que tinguem a les mans el Watergate-.

• Redactors: escriuen i editen la notícia. Són els encarregats de donar forma als continguts i, en molts casos, de proposar temes a les reunions que després seran o no aprovats pels seus caps de secció.
• Caps de secció: la seva tasca principal és coordinar el treball dels redactors, aprovar la informació a les reunions diàries i prioritzar els temes segons l’actualitat o el pes d’aquests. A més, els caps de secció escriuen, de tant en tant, temes més extensos com entrevistes o articles molt especialitzats, de manera que són les persones ideals per a proposar-los un tema que sigui particularment sucós.
• Redactor en cap: és l’enllaç entre la redacció i el director, el líder de l’equip. El redactor en cap és l’encarregat de donar coherència a la publicació, és a dir, que es respecti la línia editorial del mitjà, que no hi hagi temes duplicats o informació contradictòria, etc.

Els freelance: un imprescindible a la teva base de dades

A més d’aquests tres perfils hi ha un altre rol dins de les redaccions que ens interessa especialment: els col·laboradors. El 2008 va canviar les regles del joc en moltes professions i el periodisme va ser una d’elles. El paper del freelance es va instaurar definitivament i des d’aleshores ha anat guanyant pes dins de les redaccions.

El freelance o el buscavides del periodisme no acostuma a rebre encàrrecs, sinó que és ell el que proposa els temes que considera que encaixen amb el mitjà. A més (i aquí ve el més interessant), un freelance, per regla general, sol col·laborar amb diversos mitjans al mateix temps, el que dona a la nostra estimada nota de premsa més d’una possibilitat.

En resum, per trucar a la porta correcta primer cal investigar. Només així aconseguirem encertar i que la nostra informació arribi a mans de la persona idònia. Revisar les signatures dels articles pot arribar a ser molt útil i la forma més fàcil d’estar al dia sobre els moviments a la redacció i si això no funciona, el teu timeline de Twitter pot ser el lloc on trobis el contacte que estàs buscant, sempre que segueixis les persones adequades.