Aquesta última setmana ha tingut lloc un dels esdeveniments més mediàtics del món: les eleccions americanes. Durant els últims dies hem viscut enganxats als nostres mòbils que irradiaven informació sobre qui seria el pròxim president dels EUA. Ens en riem de la ressaca dels Oscars!

La dicotomia entre Trump i Biden ha inundat una actualitat marcada per la crisi sanitària fent d’aquestes les eleccions amb més participació dels últims 100 anys, amb un 65,7% segons el portal Edison Research.

Ara bé, quin ha estat el paper de les xarxes socials en la festa de la democràcia ianqui?

Per posar-nos en context, setmanes abans de la jornada electoral, celebrada el passat 3 de novembre, s’obria la veda del vot per correu per o bé renovar el mandat de Donald Trump o bé apostar pel candidat demòcrata Joe Biden. Així doncs, diverses plataformes, entre les quals es troben Facebook, Twitter i Instagram, han iniciat la seva pròpia campanya per informar i motivar els usuaris nord-americans a què exercissin el seu dret a vot.

Per la seva banda, Facebook i Instagram van llançar un centre d’informació per comunicar el procés de vot. Gràcies a aquesta nova eina, els ciutadans podien revisar si el seu vot estava ja registrat i de no estar-ho, els facilitava fer-ho ells mateixos mitjançant un sol clic que els redirigia a la pàgina web del seu Estat o al d’un soci no partidista. A més, els usuaris podien revisar també si l’Estat on residien permetia emetre vots per correu, així com sol·licitar butlletes en absència.

Dedicades a la causa, les dues plataformes van instal·lar també un missatge “recordatori” a la part superior del feedque reflectia la data límit per exercir el dret a vot. No obstant això, un error en el sistema d’Instagram va donar a entendre que les eleccions tenien lloc el 4 de novembre (un dia més tard de la data real). Per sort, la seva ràpida reacció els va permetre esmenar el seu error a temps, acció que van acompanyar (és clar) amb una necessària disculpa pública.

Però el drama no acaba aquí i, com no podia ser d’altra manera, les ja famosíssimes fake news van sortir a la palestra per seguir contaminant el procés electoral.

Segons va anunciar el vicepresident d’Afers Globals i Comunicació de Facebook, Nick Clegg, des de l’inici de la campanya, Facebook i Instagram havien rebutjat un total de 2,2 milions d’anuncis i havien retirat 120.000 publicacions que intentaven obstaculitzar la participació en les eleccions.

A més, en aquest temps s’havien mostrat 150 milions d’advertències per informacions falses, verificades per mitjans independents (inclosa l’AFP). Entre les quals, a Twitter i Facebook, trobem les publicacions realitzades pel mateix (ex)president dels Estates, Donald Trump!

OH LA LÀ! INFORMA! – Entenem que arribats a aquest punt hàgiu esgotat les vostres ganes de seguir llegint. Tranquils, és normal, nosaltres també vam passar per això. Perdre la fe en la humanitat és un procés lògic, però de veritat que la informació és poder. I aquesta, benvolguts lectors, és verídica!

 

 

 

 

 

 

Seguiu aquí? Així m’agrada! El món és dels valents.

Per on anàvem? Ah! Sí…

Doncs enmig del recompte de vots, Trump va publicar un conjunt de missatges (aquests d’aquí dalt), els quals van ser qualificats per les dues plataformes (Twitter i Facebook) com a “potencialment enganyosos”. Fort, eh?

Però ei! Que no només Twitter ha qüestionat Donald Trump. La matinada de divendres 6 de novembre, les principals televisions d’EUA com ABC, CBS i NBC han tallat i desmentit amb contundència el discurs de l’ara expresident en ple directe i en el seu horari de màxima audiència. El periodista i presentador de NBC Nightly News, Lester Holt sentenciava: “Hem d’interrompre a Trump perquè el president ha fet una sèrie d’afirmacions falses“.

Igualment, la cadena Fox News, la qual és la referència del partit republicà, també va qüestionar les acusacions de Trump respecte del frau electoral afirmant que no hi havia cap evidència d’això.

Finalment, tornant a les social media, cal destacar també el paper dels influencers. Com va succeir fa quatre anys, nombrosos personatges públics han fet una crida a favor de l’exercici del vot. Actrius, models, cantants i celebritiess’han mantingut al peu del canó animant els ciutadans a què sortissin a votar. Fins i tot molts d’ells s’han mullat fent públic el seu suport al candidat demòcrata Joe Biden.

Per exemple, Lady Gaga va vestir una dessuadora amb el nom Joe envoltat d’un cor i va participar en l’últim ral·li demòcrata celebrat a Pittsburgh. Taylor Swift va fornejar galetes blaves on es llegia “Biden 2020“. Les Jennifers de Hollywood (Anniston i López) van mostrar una foto seva amb l’adhesiu “I voted” acompanyada d’un copy de suport al candidat demòcrata. I així una llarga llista en la qual trobem a Beyoncé, Bruce Springsteen, Meryl Streep, John Legend i la seva dona, Crissy Teigen, Tom Hanks i Cher, entre d’altres.

En definitiva, un cop més les xarxes socials han demostrat ser un punt fonamental i decisiu en la comunicació electoral i la formació de l’opinió pública, incloses les eleccions a la presidència dels Estats Units. I malgrat que hi ha moltes altres vies de comunicació, en aquesta ocasió ens vam quedar amb aquesta.

Stay tunned!