Ni Coca-cola va pintar de vermell al Pare Noel, ni l’aigua dels Wcs australians gira contra direcció, fake news i més fake news!
No sé si recordareu aquells anuncis de productes de neteja en els quals un home amb un vestit impol·lut disminuïa la seva grandària, com si s’acabés de beure l’elixir d’Alícia, i se submergia entre les fibres de la teva roba o les peces del teu rentavaixella per informar-te que allò no estava tan net com tu creies. Doncs bé. Tant de bo tinguéssim a un d’aquests increïbles homes minvants que es pogués colar en els nostres ordinadors per ajudar-nos a diferenciar entre la informació real i les incessants fake news que campa’n a pler per la xarxa.
És cert que el concepte fake news, malgrat la seva recent acceptació, no és cap novetat. Segons Cambridge les fake news són “històries falses que semblen ser notícies, difoses a Internet o altres mitjans, generalment creades per influir en les opinions polítiques o com una broma”. O sigui, mentides. Mentides de tota la vida. Només que ara, gràcies a Internet, arriben més de pressa, més lluny i són més difícils de detectar. Potser que això que s’agafa abans a un mentider que a un coix s’ha quedat una mica obsolet.
La realitat és que les fake news estam entre nosaltres des de sempre i un bon exemple d’això és la propaganda de la Primera i la Segona Guerra Mundial. No obstant això, amb l’arribada de les xarxes socials, la cosa se n’ha anat de mare i ara les fake news són un dels problemes més importants a escala global.
Un estudi recent de la revista “Science” demostra que les fake news tenen un 70% més de probabilitats de ser compartides a Twitter que una notícia real. I per què creieu que es dóna aquest fenomen? Serà que ens agrada la polèmica? O és que estem tan sobre estimulats que perquè un titular capti la nostra atenció ha de semblar alguna cosa així com, “Científics asseguren haver trobat a Mart un jaciment de pastilles per a la tos”?
Què és el que ens passa!? Sigui com sigui, paradoxalment, les fake news són una realitat i haurem de saber com defensar-nos d’elles. Perquè si no ho fem, podrien seguir guanyant terreny i acabar provocant que no sapiguem destriar entre la realitat i les invencions.
Així que per evitar que ens «la colin», aquí us deixem alguns consells per aprendre descartar els bulos que circulen per la xarxa i que només quedi la veritat veritable, encara que aquesta vegades també sigui difícil de creure.
- Abans de res, el primer que hem de tenir en compte és que el 86% dels espanyols tenen dificultats per distingir entre una notícia real i una inventada. Pel que, si la teva tia Emilia publica en el seu mur de Facebook una notícia increïble, en lloc dels meravellosos muntatges de Paint que ens regala habitualment, vigila!, pots tenir davant un bulo perfectament treballat.
- Per identificar fake news també és important verificar la font. Una notícia no té per què ser real pel simple fet d’aparèixer en un mitjà seriós. Per això hem d’acudir a la pàgina que ha llançat la notícia i corroborar si efectivament hi ha o no hi ha gat amagat.
- No fiar-nos dels titulars. Molts usuaris de las xarxes socials se acostumen a compartir notícies només pel seu titular, sense haver-hi si vull llegit el seu contingut. Podem dir que aquest fenomen és alguna cosa així com “He llegit i accepto els termes i condicions” del món de la informació. Hem d’anar més enllà del titular i pensar si aquest està redactat per informar o simplement per entretenir o busca el clic.
- També podem investigar sobre l’autor, veure si es tracta d’una periodista o un periodista reconegut, buscar el seu perfil de Twitter o LinkedIn. Encara que entenem que això pugui resultar més carregós és una manera més de descobrir la veritat.
- Finalment, és recomanable acudir a portals especialitzats a destapar aquest tipus de rumors. Personalment sóc molt fan de Maldito bulo, un projecte que neix del bon fer de diversos periodistes i que, sens dubte, podria considerar-se l’home minvant de la informació.
En resum, l’important és dubtar. No hem de creure en tot el que llegim per la senzilla raó que estigui en un mitjà reconegut o perquè algun famós al qual considerem un gurú de la informació ho hagi dit a Twitter. Cal dubtar, investigar i desenvolupar un criteri propi, perquè el que és segur és que vivim en l’era de la desinformació i que l’oncle que va dir que Marilyn Manson era el nen d’Aquellos Maravillosos Años ens va mentir descaradament.
