L’”Efecte 2.000″, el 12 del 12 de 2012… Des que el món és món han existit nombroses teories sobre com i quan la nostra societat tocaria a la seva fi. Ara, sembla que aquest cop sí, se’ns acaba el temps. La crisi climàtica ha arribat a un estat més que avançat i, amb una pandèmia mundial com accelerador de la catàstrofe, aquesta ha agafat de les orelles a les empreses per posar sobre la taula un nou concepte: ESG.
No ser sostenible ja no és una opció
Tal com hem comentat en altres moments, per exemple, quan parlem dels moviments washing; la societat ha evolucionat i els consumidors, especialment la Generació Z, s’han tornat molt més exigents i preocupats per la procedència dels productes o les condicions dels serveis que consumeixen. Un canvi de paradigma que ja està empenyent a les empreses a fer un pas endavant i acceptar nous compromisos que ajudin a donar solució a problemes globals de primera fila com la crisi climàtica o la desigualtat social.
En conseqüència, ser o no ser sostenible ha deixat de ser aquesta gran pregunta corporativa amb tints shakespearians o aquest “elephant in the room” que es valorarà més endavant. Ser sostenible és ara una obligació, una reclamació que ve des del centre: els consumidors. L’exigència és total i, per tant, s’ha de deixar de veure com una cosa negativa per passar a considerar-ho una oportunitat de què les companyies contribueixin a l’avanç i no a l’enfonsament global.
Què és el ESG?
El terme ESG fa un pas més enllà respecte de la ja més que coneguda -i en molts casos ignorada- Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Les sigles ESG són un acrònim d’Environmental, Social and Governance (medi ambient, societat i govern): tres eixos d’acció que uneixen diferents requisits, els quals, en funció del seu compliment, proporcionen més o menys possibilitats d’èxit a les companyies, generant rendibilitat i aportant valor per als consumidors.
Environmental, Social and Governance
Eix mediambiental: fàcil i senzill. Agrupa aquells criteris que analitzen el comportament d’una companyia respecte del medi ambient, és a dir, avalua l’impacte ambiental de cada empresa.
- Canvi climàtic i reducció d’emissions
- Ús racional l’aigua
- Biodiversitat
- Eficiència energètica
- Reforestació
- Gestió de residus
- Economia circular
Eix social: en aquest grup es troben criteris fonamentals que mesuren la relació de les companyies amb el seu ecosistema social i, per tant, són un reflex dels valors de marca.
- Satisfacció del client
- Igualtat de gènere i biodiversitat
- Suport a col·lectius vulnerables i ajudes socials
- Salut i seguretat
- Contribucions a la comunitat
- Formació
- Drets Humans
Eix de govern: es tracta dels criteris que avaluen els budells empresarials de les companyies. O sigui, la direcció, l’administració, els seus accionistes i, com no, les responsabilitats dels mateixos.
- Sistema de govern corporatiu
- Remuneracions
- Ciberseguretat
- Cadena de subministrament responsable
- Sistemes de Compliment
PYMES, això també va per vosaltres
És important tenir clar que tant la RSC com el seu nou cosí germà, l’ESG, no només afecten les grans companyies. La petjada de carboni, les bones pràctiques a nivell de proveïdors i recursos humans o la gestió de residus -la de Toni Soprano no, l’altra- també afecten les petites i mitjanes empreses.
Aquestes, encara que una mica endarrerides, estan ja en vies de sumar-se a la tendència de la sostenibilitat i les bones pràctiques que suposen un punt d’inflexió pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic i -paraula d’Oh la là! – un trampolí cap a l’avanç positiu i un alè per a les noves generacions.
