Som totes aquestes coses i, com a tals, no volem renunciar a cap dels seus avantatges ni a cap de les seves obligacions. No és fàcil, no ens enganyarem, però ser totes aquestes coses és engrescador.

Aquest mes fem 5 anys d’empresàries i no podem estar més contentes. També aquest mes la Caro fa 2 anys de mare i l’Anna 5 mesos (de mare, clar) i tampoc podem estar més contentes.

Durant aquests 5 anys ens han passat moltíssimes coses, bones i no tant bones. De les millors, descobrir del que som capaces, marcar-nos objectius i aconseguir-los. De les pitjors, potser el millor serà no donar-los ni una sola línea en aquest post.
Hem voltat bastant. Aquests 5 anys Oh la là! ens ha portat per grans ciutats (bé, Madrid i Barcelona… tampoc gaire més), zones industrials (unes quantes) i per petits pobles. Hem treballat amb la Generalitat i hem treballat per emprenedors que no tenen ni despatx. Hem comptat amb pressupostos petits i pressupostos… encara més petits. Hem tocat molts sectors, i quan diem molts, volem dir molts. Moda, calderes, gastronomia, APP’s, autoescoles, webs de viatges, arquitectura, productores teatrals, campaments per petits astronautes, parkings, i un llarg etc…

Hem rigut moltíssim i també hem plorat. Hem conegut a persones que s’han acabat convertint en amics i persones que… bé, persones que millor no tornar a veure. Hem tingut tot tipus de reunions: surrealistes, molt surrealistes i normals. I hem estat a llocs surrealistes, molt surrealistes i normals.

Hem vist créixer i triomfar molts projectes com Les Antonietes , Aparca&go o Hoy voy i això ens ha fet molt felices!!! Però també n’hem vist fracassar alguns. Molts d’ells de manera injusta, d’altres…

Per aquí han passat la Marta (actriu en potència), la Judith (una apassionada del hockey), la Nathalie (estupendiiiissma), la Mar (la persona amb l’Hola més simpàtic que hem conegut) i, des de fa 2 dies, l’Andrea.

Durant aquests 5 anys Oh la là! ha estat la nostra vida, però mai oblidant-nos de la nostra vida. Hem intentat conciliar la nostra vida personal amb la nostra vida laboral i no ha estat, ni està essent, gens fàcil. Qualsevol mare treballadora sap de què parlem. La societat ens obliga a estar tant a casa com a la feina, però no ens dóna les eines per fer-ho, tot el contrari. Volem estar amb les nostres filles, per això les hem tingut, però també volem tirar endavant la nostra empresa, per això l’hem creat. I curiosament, això, és un handicap per a algunes persones a l’hora de contractar els nostres serveis. Sembla impossible, sobretot a aquestes alçades de la història, però hem descobert que una dona ha de treballar i demostrar el doble que un home.

Mirant enrere no sabem si quan vam començar pensàvem que arribaríem aquí i si hi arribaríem així. Ens agradaria imaginar-nos d’aquí 5 anys treballant en una societat on la conciliació no sigui exclusiva d’uns pocs privilegiats.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però per desgràcia com hem dit, a vegades no ho ha estat pel fet de ser dones. Esperem que quan estiguem escrivint per celebrar el 10è aniversari això hagi canviat. És més, estem segures que canviarà perquè està clar que el futur és femení.