Bandera blanca nois. De debò, això no és una guerra. Encara que per alguns de vosaltres una trucada nostra és pitjor que una trucada del mateix Satanàs. No, no truquem per fastiguejar-vos el matí.
Dit això, i abans de ficar-me en un embolic que no sé si em convé molt, vull matisar un aspecte MOLT IMPORTANT que m’agradaria que ningú que llegís aquesta carta oblidés: hi ha periodistes, molts, que són encantadors, molt professionals i que tracten amb els altres amb amabilitat i respecte. Hi ha periodistes amb els quals em porto de meravella, uns altres amb els quals tinc un tracte molt correcte i professional. De fet són la majoria. Aquesta carta no va per a ells.
He llegit no un, ni dos, ni tres articles amb les queixes d’algun periodista sobre la dolentíssima professionalitat de les agències de comunicació. Així en general. Totes, apa. Que com se’ns ocorre trucar per confirmar un enviament de nota de premsa, que què fort que enviem la mateixa informació a dos periodistes del mateix mitjà, etc…
Sí, ho reconec, JO he trucat a periodistes per saber si s’havien pogut llegir la proposta de tema que els havia enviat per mail (això sí, mai per preguntar de manera inquisitiva “ho publicaràs?”). Mateu-me. Però sabeu què? En molts casos ni havien vist el mail (“En rebo tants que estarà perdut per la safata d’entrada però m’interessa el que m’expliques, torna-m’ho a enviar i m’ho miro”). I es llegeixen el mail, i fem el tema. Sabeu el què hagués passat si no truco, oi? Encara que segur que molts de vosaltres ara esteu pensant (jo ho faria) que per què no m’estalvio el primer mail i els truco directament per proposar-los el tema i així no els saturo la safata d’entrada. Tinc resposta: ho he fet i sabeu que m’han contestat? “Envia-m’ho per mail amb tota la info i m’ho miro amb tranquil·litat”. El bucle infinit.
Imagino que ha de ser molt pesat estar investigant sobre un tema i haver d’atendre les trucades sobre notes de premsa, segur. A mi també se’m fa pesat contestar d’un en un els currículums que rebem en l’agència però ho faig el millor que puc, perquè és part del meu treball.
Seguint amb les confessions… Sí, ho reconec, JO he enviat la mateixa informació a diferents periodistes d’un mateix mitjà. Remateu-me. Però, què voleu? Encara que tinguem les bases de dades dels mitjans hipermegasuperactualitzades no podem saber si aquesta setmana Fulanito està fora, o “els dimarts i els dijous no ve”, o “ara ja no porta hoquei, ara porta gimnàstica rítmica, el van canviar la setmana passada”. Entendreu que em vulgui assegurar la tirada enviant la informació als periodistes del mitjà que crec que els pot interessar el tema. No estic parlant d’enviar notes de premsa indiscriminadament a tot Déu, estic parlant de proposar un tema a una secció. Jo he estat en una redacció, he rebut la mateixa nota de premsa que el company del costat i ni ell ni jo ens hem mort. Ni tan sols ens hem ofès.
Què vull dir amb tot això? Que per descomptat que les agències de comunicació, les persones que treballem en elles per ser més exactes, cometem errors. Segurament més dels que ens agradaria. Però també proposem temes interessants, també facilitem el treball i també us traiem de dificultats en alguna ocasió. I, al final, tots som professionals intentant fer el nostre treball de la millor manera possible.
Caro Alvira
